mod_breadcrumbs_adv

Ressenyes

Volta pel Catllaràs

La Serra del Catllaràs és un espai del pre-Pirineu a cops infravalorat degut a la proximitat de les muntanyes que separen el Berguedà de la Cerdanya i que superen els 2.000 m. Està enclavada entre la Pobla de Lillet i Borredà, i entre Sant Jaume de Frontanyà i Guardiola de Berguedà, fent de barrera del riu Llobregat obligant-lo a desviar-se del seu curs cap a ponent per retornar a nord – sud-est que ja seguirà fins a la desembocadura. Actualment és un espai molt despoblat, però al segle XIX i fins a la meitat del XX tenia una gran vitalitat amb l’explotació forestal i minera. Això va fer que dins del seu àmbit trobem construccions tant originals com el Xalet del Catllaràs, obra d’Antoni Gaudí. També hem de destacar diverses construccions romàniques, la més antiga datada del segle X.

Comencem la nostra ruta a la Pobla de Lillet creuant el pont de ferro sobre el Llobregat i contemplant el més gran dels dos ponts medievals que hi ha al poble. Seguim pel barri de la Colomina, destacant-ne els seus carrers rectes i paral·lels, fins un petit oratori on ens desviarem a l’esquerra cap a Santa Maria de Lillet. Aquest espectacular recinte data del segle X fins el segle XV. Habitat per clergues i laics seguien les regles de Sant Agustí. El segle XIV va perdre part dels seus habitants a favor de la nova parròquia de St. Antoni construïda dins del recinte murallat de la Pobla que era la capital de la baronia Pinós Mataplana. No acaba d’abandonar-se, tot i patir un terratrèmol al segle XV, que va obligar a reconstruir-lo. És a la Guerra Civil, quant és incendiat, que s’abandona del tot. Actualment, parcialment reconstruït, podem fer-nos una idea del seu esplendor.

Poc més amunt trobem l’ermita romànica de Sant Miquel del segle IX i de forma circular. Dalt d’un cingle ben visible, pujarem fins el Castell de Lillet, de la mateixa època, coronat amb una senyera.

 

Entrem definitivament a la muntanya. Anem en forta pujada, primer per un corriol i després per una pista, envoltats de pi roig i boixos fins el Xalet del Catllaràs, aquesta original obra d’Antoni Gaudí que serví de vivenda als enginyers anglesos que explotaven les mines de carbó de la zona. Construït l’any 1.902 va estar habitat entre vint i trenta anys fins que va caure en l’abandó. El 1.971 el seu estat era deplorable i es va reconstruir parcialment per fer-hi una casa de colònies, però a finals dels 80, un canvi de normativa el va fer tancar de nou. Actualment està en fase de rehabilitació i s’ha refet de nou l’escala de cargol d’obra de la seva entrada que havia estat substituïda per una de metàl·lica. A l’entorn hi ha la Font del Xalet fent del conjunt un marc idíl·lic.

Estem a 1.350 m. d’alçada i seguim pujant envoltats de bosc cap a la primera de les grans llastres verticals típiques d’aquesta serra. Després de pujar unes escales,som al Mirador Roc de la Lluna a 1.490 m d’alçada. Espectacular balcó que ens permet contemplar tota la vall del Llobregat i les muntanyes que la tanquen al nord, Tossa d’Alp, Puigllançada, Cadi, Pedraforca...Retornem de nou al camí i sortim a una pista que revolta sota la segona gran llastra vertical, la Roca del Mig, i s’arriba al Prat de la Flor de Neu. A la nostra esquerra s’obre una petita vall entre dues grans roques, la

del Mig i el Roc del Joc que és la més alta de les tres amb 1.600 m. Ens endinsem per aquesta vall per un petit corriol fins un mur de roca que sembla que no tingui sortida però un pas a la dreta ens porta fins uns prats totalment tancats. Som al Joc de Pilota, anomenat així pels enginyers anglesos degut a la seva similitud amb un camp de futbol. Realment son dues grans dolines envoltades de fageda i amb una herba rasa com si fos una catifa. A l’entrada de la primera dolina trobarem un corriol amagat que amb una grimpada aèria ens permet pujar dalt del Roc del Joc.

 

Seguim pel bosc de faig fins a voltar tot el Roc del Joc i sortim de nou a la pista prop d’una font. Som al Prat Gespedor, un espai obert que contrasta amb el Joc de Pilota. Creuem la pista, però, i ens tornem a endinsar al bosc de faig, ara en forta baixada. Passem la boca d’una mina abandonada. Seguim baixant i sortim a la pista que va del Xalet al Santuari de Falgars, que seguim fins arribar-hi. Aquest santuari està datat per primer cop el 984 quant desaparegué l’ermita de Sant Cristòfol situada aprop. L’any 1120 es comença la construcció del monestir i el 1352 comença a acollir ermitans. L’any 1646, el monestir romànic, és substituït per l’actual, més gran. La imatge de Santa Maria de Falgars és del segle XV i és de les poques que dona el pit al nen. Actualment, el santuari, és una hostatgeria i restaurant força agradable. Te també una àrea de berenador i tot el conjunt és un gran mirador del Pirineu.

 

Sortim de Falgars pel Camí dels Graus que segueix pel fil de la petita Serra de Falgars separada del Catllaràs pel Torrent del Regatell. La baixada és constant fins a la casa del Tinet, ja a l’entrada de la Pobla de Lillet. Poc més avall arribarem al barri de la Colomina i al pont de ferro per on havíem sortit.

 

Desnivell acumulat: +935 / -935 m.

 

Distància:17,2 Km

 

Temps: 5,50 h

 

Dificultat: mitja (fort desnivell)

 

 

Santa Bàrbara de Pruneres (Alta Garrotxa)

 

Ruta a peu:

Pont de Plansarenes, Sadernes, Can Colldejou, Coll Sitrelles, Santa Bàrbara de Pruneres, Palomeres, Coll Pregon, Planseslloses, Pont del Llierca, Pont de Plansarenes.

Garrotxa sembla que vol dir "terra aspre i de mala petja". Actualment, potser seria una exageració però, aquesta terra de valls profundes i trencades van fer difícil la convivència amb la natura dels seus habitants.

Santa Cecília de Sadernes és notícia des del 977 en terres del comte Bernat Tallaferro. L’església actual, d’estil romànic, data del segle XIII, amb algunes reformes del segle XVI. Davant hi trobem l’Hostal de Sadernes que porta en servei des del segle XIV.

Santa Bàrbara de Pruneres és un d'aquests nuclis habitats on es fa palesa aquesta afirmació. Encimbellat al punt més alt de la serra del mateix nom, domina tant la vall d'Oix com la vall de Sant Aniol, exemples clars de terreny abrupte.

Santa Bàrbara de Pruneres data del segle XII, tot i que podria haver estat ja habitat el segle X. Es destacable el porxo adossat a la seva façana.

Veurem, també, el pont medieval del Llierca (segle XIV) amb un únic arc de quasi 30 m. d'alçada ancorat sense fonaments a la roca del riu i que donen fe de la importància de les comunicacions tot i la

dificultat del terreny.

Començarem la ruta al Pont de Plansarenes, a 1 Km de Sadernes, tot i que si arriba en cotxe. El fet és que tenim 2 Kms de carretera inevitable i d’aquesta forma queda repartit i no es fa tan feixuc.

Passat Sadernes creuarem a gual la riera seca de Sant Aniol (cal vigilar en cas de fortes pluges) i pujarem en força entre bosc típic mediterrani fins a Can Colldejou, on s’obre la vista per contemplar els barrancs de la zona. Seguirem pujant suaument fins a Coll Sistrelles on agafarem un corriol que ens durà fins a Santa Bàrbara.

Ara podrem contemplar tota l’Alta Garrotxa, Ferran, Bassegoda, Martanyà, Montmajor... són alguns dels cims que contemplarem des d’aquest punt.

Iniciarem el descens cap a la masia de Palomeres, passarem per l’oratori de Planseslloses per arribar a l’espectacular pont del Llierca. El creuarem i seguirem per la riba esquerra del riu (dreta segons el sentit de la marxa). Passarem per Can Lloret (enrunat) i creuarem de nou a gual el riu per sortir a la carretera. A poc menys d’un kilòmetre arribarem al pot de Plansarenes, final de la nostra ruta.

 

 

 

Campelles, Costa Pubilla, Castellar de n’Hug

Bonica excursió per la Serra de Montgrony, a cavall entre el Berguedà i el Ripollès. Durant la ruta es poden contemplar tots els estadis de la vegetació. Partim de Campelles on hi predomina el bosc de roure pènol i tal com anirem pujant passarem al bosc de pi roig fins a les pastures, al límit dels 2.000 m. d’alçada. Tindrem clarament diferenciat el costat sud de la serra, del costat nord, on podem veure pins fins a alçades superiors a aquests 2.000 m.

Dalt de la carena gaudirem d’unes impressionants vistes de 360º amb el Pirineu al nord i fins a Montserrat i el mar al sud. El punt culminant és el Costa Pubilla de 2.055 m. d’altitud, coronat per una creu posada pel Grup Excursionista de Campdevànol.

En l’àmbit cultural, cal destacar l’ermita de Sant Joan de Cornudell de la que se’n te constància al segle X. Situada dalt d’un penya-segat de roca vermella i al costat del camí de Castellar de n’Hug i dins de la Baronia de Mataplana, era un dels espais freqüentats pel llegendari Comte Arnau.

Nosaltres hem acabat la ruta a la carretera BV-4031 però amb una mitja hora més es pot arribar fins el pintoresc poble de Castellar de n’Hug.

Distància: 17,5 Km.

Temps: 6 h.

Desnivell acumulat: +842 / -758 m.

Dificultat: baixa

 

Excursió al Puig de Bassegoda

Puig de Bassegoda

Ascensió al cim més emblemàtic de l’alta Garrotxa amb el seus 1373 m. d’altura. Situat entre els municipis de Montagut, a la Garrotxa, i Albanyà a l’alt Empordà, la seva característica forma punxeguda, la seva alçada i el fet d’estar aïllat dels altres cims més propers el fan fàcilment identificable. Als peus del Puig Bassegoda, pel seu vessant sud-oriental, hi neix el riu Borro, afluent del Fluvià.

La nostra excursió és circular, comença a Sadernes: deixarem el cotxe el més amunt possible, per fer menys pista; agafarem direcció a Sant Aniol d'Aguja i voregem la seva riera fins trobar els senyals del GR 11. que seguirem fil per randa, fins trobar la pista. Per fer aquest recorregut tardarem sobre 3 hores i mitja .

Seguirem per la pista fins el peu del cim,un molt bon equipament ens farà molt fàcil la grimpada. Un cop dalt del Puig Bassegoda, trobarem per confort de l’excursionista fatigat un canapè de suau herba i un sòlid respatller de pedra, perquè pugueu seure i contemplar amb plaer el grandiós panorama que s’estén als nostres peus.

Des-grimpem i tanmateix, quan acaba, surt un corriol a mà dreta, desdibuixat, que seguirem; trobarem un encreuament de corriols, agafarem el de l’esquerra, baixa fortament per la tartera i trobarem fites; 35 minuts i arribarem a la pista, coll de Riu recuperarem els senyals del PR i debanell per la vall de Riu, Ca N'Agusti i l’ermita de Sant Feliu de Riu, que va ser construïda el segle XII amb una única nau, acabada en un absis semicircular i que la part central té una finestra de doble esqueixada. La nau està coberta amb volta apuntada,avui totalment ennegrida pel fum; efectuem la visita obligada i continuem baixant fins l'aparcament.

Temps total: 7 hores

Desnivell. 1020 M.

Distància: 19.700 m.

Ressenya de l’excursió efectuada el 25/04/2010 per Miquel Gombau

Bassagoda

Grau de la Vilella i de l'Endarrocada (Montsant)

Excursió de la Vilella Alta a Margalef, pesant pels Graus de la Vilella,el grau l’Enderrocada, el mas de L’Estrem i l’ermita de Sant Salvador.

Creua tel Montsant, passa per dos dels graus mes feréstecs i arriba a dalt de la serra major. De baixada es visita el bonic racó de Sant Salvador amb la seva petita ermita .

00 m. Sortim prop de la cruïlla de la carretera que puja al poble de la Vilella Alta (290 m. ). Hi ha una casa que te un senyal de pintura blava. Baixem en direcció al riuet de Scala Dei, el travessem i ja a l’altre costat,el seguim cap munt. Poc desprès trobem a la esquerà el indicador del graude la Vilella i iniciem la pujada (nord-oest ) sempre seguint un corriol amb marques blaves fins a arribar a tocar la paret del cingle.

1 h. Som al peu del grau de la Vilella, la paret és del tot vertical, però un relleix en la roca ens permet,amb una mínima grimpada i amb l’ajuda d’un cable horitzontal en el pas mes exposat, de superar fàcilment el grau i accedir al capdamunt del cingle.

1 h.20 min. Un cop dalt ,tindrem davant un extens correu de vinya, pesarem pel costat dret fins arriba a un pista que seguirem cap a la dreta i arribarem a l’enruna’t mas Déu, continuem per la pista, fins atrobar el indicador del Grau l’Enderrocada que podem veure cap al nord junt a la cova dels lladres.

2 h. Seguim les indicacions de la senyal i entrem al barranc,trobàrem el corriol a la esquerra que puja al grau de l’Enderrocada. Abans l’atansarem al mas de Forçans on hi ha dipòsit amb una font.

Entrem al barranc dels Pouets, el corriol es torna estret i començ a pujar fort cap a la l’esquera per salvar el contrafort. Ja a dalt en un petit replà, anem cap a la dreta i ens apropem a la paret. Som al racó dels Codinals. Passem per la cova dels lladres, l’entorn esta ple de roques despreses de cingleraens endinsem al barranc de la Martorella, passant entremig de blocs de pedra, Es el grau de l’Enderrocada.

Deixem el barranc de la Martorella i girem fort cap a l’esquera. Pugem pel mig de l comellar de l’Estrem, veiem amunt i a l’esquerra mas del mateix nom, reconstruït i allí ens adrecem.

3 h. 15 min. Mas de l’Estrem ( 835 m.)Al darrera del mas surt un estret corriol molt embrossat que s’enfila serra amunt, pren direcció nord, cal adreçar-se a una gran roca amb un bony al seu cim, hi passem pel costat i enfilem cap a un ample portell.

3 h. 30 min Dalt el portell seguim cap a la dreta fins a coincidir amb el camí d’Albarca Carbassers, que va per la capçalera de la serralada del Montsant, el seguim cap a la dreta uns 300 m. A la nostre dreta tenim el barranc del Racó de la Codolla que conflueix en el barranc de la Matorella. A l’esquerra del camí trobem unes fites de pedres i senyals de color groc .Deixem el camí i girem cap el nord, per els replans de pedra fins a trobar el començament del barranc de Sant Salvador on davallarem per un corriol marcat senyals grogues. A mesura que baixem pel bosc es torna més agradable. En un punt tenim una esplèndida vista de l’ermita i els cingles que hi ha sobre d’ella.Entrem a la zona de Sant Salvador on hi ha una font, taules i fogons i ens dirigim a l’ermita.

4 h. 20 mn. Ermita de Sant Salvador (670 m.) Humil i senzilla ermita, construïda aprofitant una bauma i arrecerada a l’alterós cingle. Hi ha un accés per pujar a un pis superior. El lloc es d’una singular bellesa.

Nomes ens resta agafar la pista asfaltada que ens conduirà fins al poble de Margalef a uns 300 m. mes avall tot gaudint del feréstec paisatge que ens envolta

5 h. 15 mn. Margalef ( 378 m.)

Bibliografia : Ressenya de l’excursió efectuada el 25.03.2010 pel Miquel Gombau Llongueras

Mapa: Serra del Montsant. Editorial Piolet.

Pàgina 1 de 2