Hi ha diverses fagedes famoses a Catalunya tot i estar força al sud d'Europa. Els microclimes que tenim a les fondalades i a les cares nord de les serralades permeten això. La fageda de la Grevolosa n'és una d'elles i avui farem un recorregut pel seu interior, però també, per la Serra de Llancers on s'ubica i que és un balcó de la Vall d'en Bas.
Situem-nos, doncs. La fageda de la Grevolosa està situada al nord d'Osona, al límit amb la Garrotxa. Concretament a la Serra de Llancers, que fa de divisòria de les dues comarques.
Per arribar-hi des de Barcelona hi anirem per la C-17 fins que, a l'altura de Manlleu, trobem la C-37 que va a Olot pels Túnels de Bracons. Seguirem aquesta carretera just fins abans d'entrar al túnel principal on sortirem en direcció a St. Andreu de la Vola. Just als edificis de control del túnel girarem a l'esquerra per la GIV-5273 (antiga carretera del Coll de Bracons) i després de passar per sobre la boca sud, deixarem el cotxe a un aparcament que hi ha, també a l'esquerra, al costat de les cases de St. Andreu. El fet de ser una ruta lineal ens obliga a portar un cotxe a l'altre costat del túnel, concretament a Joanetes de Bas, on acabarem la caminada. Sortirem de l'aparcament reculant uns cent metres de carretera per agafar una pista que, de nou, torna a passar per sobre de la boca del túnel però a una cota més alta. La seguirem uns 2,5 Kms. fins a trobar un trencall a l'esquerra que agafem. Seguim uns 500 m fins que a una corba tancada agafem un corriol a l'esquerra que comença a pujar.
El bosc, barreja de pins, roures i algun faig, és cada cop més espès. Sortim a una clariana i hi trobem l'ermita de St. Nazari de la Vola. Diuen les cròniques que el 1382, un ermità captava per construir en aquest lloc amagat una ermita per guardar-hi les relíquies de St. Nazari. Ho va aconseguir i a partir de 1721, es remodelà tot l'edifici i s'hi creà un habitacle pels ermitans. Amb el temps es va anar abandonant i amenaçà ruïna, però aquests últims anys s'ha consolidat i restaurat totalment. La grandesa de l'edificació fa creure que en algun moment hi ha vagi haver-hi vida monàstica. A l'exterior hi veurem alguns roures centenaris. Som a 960 m d'altitud i hem pujat uns 140 m des de la sortida. Seguim pujant fins als 1.000 m on ja tot el bosc és de faig. Deixem el camí principal per baixar una mica cap a una fondalada obaga i humida on podem veure diversos exemplars de faig catalogats. El més gran, situat a la nostra dreta per sota del camí, s'anomena Faig Mare i té més de 300 anys, més d'un metre de diàmetre i uns 40 metres d'alçada. Una mica més avall i trobem la Font de la Grevolosa, en un paratge de conte de fades. Retornem de nou al camí i planegem una bona estona (3 km) pel bosc de faig delectant-nos de la seva bellesa, sobretot a la tardor quan les fulles es tenyeixen de vermell i groc. Girarem a la dreta per pujar amb força, fins al Coll de Llancers, a la carena de la Serra de Llancers. D'aquí podríem escurçar la ruta si haguéssim deixat un cotxe al Coll de Bracons i que està a una mitja hora d'aquest punt seguin la carena en direcció oest. Nosaltres la seguirem en sentit contrari i arribarem a un mirador espectacular. La Vall d'en Bas, la serra de Puigsacalm i bona part de la Garrotxa és al nostre davant, i fins i tot podem veure el Canigó al fons. A partir d'aquest punt, el camí passa al costat nord de la Serra de Llancers on segueix el bosc de faig, tot i ser ja fora de la Grevolosa. Més endavant, tornarem al costat solei i anirem baixant fins al Collet de St. Miquel. Anirem a la dreta per pujar fins a l'ermita de St. Miquel de Castelló a 950 m. d'alçada i poder contemplar la vista impressionant de la Vall d'en Bas, 500 m més avall.
Sant Miquel de Castelló o de Falgars, està situat dalt d'un contrafort de la Serra de Llancers. Havia estat la capella del castell dels vescomtes de Bas que, malgrat estar documentat al segle XI, no hi ha cap notícia del seu passat històric. És al segle XIV quan es troben els primers documents a través del nomenclàtor diocesà. Actualment està habilitat com a refugi de muntanya. Tornem al coll de St. Miquel per anar cap al nord a través de la bretxa de roca que forma aquest estret coll i comencem a baixar de nou per la fageda. Deixem a la dreta un camí que ens portaria a Hostalets de Bas i seguim baixant, sempre amb l'espectacular cinglera del Puigsacalm al davant. Sortim a Les Comelles, uns plans de pastures a 650 m d'altitud, i deixem el bosc de faig enrere per entrar al bosc de roures. Més endavant ja trobem les primeres cases de Joanetes. Anem a l'esquerra per creuar la riera i la carretera GIV-5273 i per un camí que voreja uns camps anirem al petit nucli de cases que hi ha al voltant de l'església de St. Romà. D'aquí baixarem de nou a la carretera, al costat de la Fonda Barris on hi ha un gran aparcament i donarem per finalitzada la ruta. Joanetes de Bas és un petit municipi de cases escampades amb un petit nucli al voltant de l'església de Sant Romà, d'estil romànic (segle XII) tot i que molt reformada després dels terratrèmols del segle XV. El creixement del poble amb segones residències s'ha fet de forma molt integradora amb el paisatge que, amb la seva situació al peu del Puigsacalm, ha fet possible l'apel·latiu de poble de pessebre. De fet cada any s'hi representa un pessebre vivent durant les festes de Nadal.
Fitxa tècnica:
Itinerari.- Sant Andreu de la Vola, St. Nazari de la Vola, La Grevolosa, Coll de Llancers, Carena de Llancers, Coll de St. Miquel, Sant Miquel de Castelló, Les Comelles, Sant Romà, Joanetes de Bas (Fonda Barris). Distància.- 18 Kms. Desnivell.- +480 m. / -630 m. Temps.- 6 hores Dificultat.- Baixa
