És un fet: hi ha cavitats del Garraf que resten oblidades mentre a d’altres se n’amplia l’exploració, amb les conseqüències que se’n deriven: manteniment inexistent – equipament en mal estat – possibles i probables accidents
és tot el que vam experimentar al llarg del primer pou llarg, en la via clàssica. L’espectacle però, és a la segona tirada, amb una sortida acampanada de la capçalera que ens deixa bocabadats ( és clar, feia molt de temps que no ens hi atansàvem )
