Caseta de bany del Garraf

Història

A principis del segle XX els socis de la UEC de Sants eren gent molt propera al que avui anomenem naturisme. Per aquest motiu varen triar la platja de Garraf per gaudir del mar i la natura a l’estiu.

L’any 1933, l’entitat tenia dues casetes de bany desmuntables que instal·lava a la platja de Garraf durant la temporada d’estiu. En aquestes casetes, els socis que anaven a banyar-se podien canviar-se de roba, una era per a homes i l’altre era per a les dones.

L’any 1934 amb el creixement de l’entitat es va creure convenient tenir una caseta més gran i fixa. En aquell moment ja hi havia algunes casetes a la platja, com les de les famílies Pratsavall (actual núm 25), Mallafré o Rivero.

Per tal de garantir la construcció i el manteniment de la nova caseta es va formar la secció: Amics de la Platja.

Podien ser socis de la secció tots els membres de l’entitat que col·laboressin econòmicament, o que treballessin desinteressadament en la construcció, conservació i millorament de la caseta. En aquells temps, molts socis treballaven en oficis on s’utilitzaven tot tipus d’eines i per tant la construcció i manteniment de la caseta eren tasques assumibles.

Per tal de cobrir les despeses de les obres i emplaçament es posaren en circulació unes cèdules de cinc pessetes amortitzables sense interès. Es van fixar les tasques per a l’ús de la caseta: els socis de la secció 20 cèntims, els socis de la UEC un ral (25 cèntims) i els acompanyants de soci, una pesseta. Amb aquestes mesures s’assegurava la construcció, l’amortització de les cèdules i cobrir les despeses de conservació.També es van elaborar les normes que havien de regular-ne l’ús.

Tot això va funcionar molt bé fins que va arribar la guerra l’any 1936, que va col·lapsar les activitats d ela UEC. L’any 1939, acabada la guerra, es reprenen les activitats. Com que la secció estava desintegrada i la caseta molt deteriorada, la Junta de l’entitat va nomenar una comissió encarregada de reconstruir la caseta i reorganitzar la secció.

A la dècada dels quaranta es passa a dir Secció de Mar i Muntanya.

Va ser una època molt dura. La caseta, que s’havia construït a ran de sorra, va quedar tan afectada per un temporal de mar que es va haver de desmuntar i fer de nou sobre pilars més alts. Per pagar les despeses de la reconstrucció es va haver de recórrer a préstecs, rifes i noves emissions de cèdules.

Fins l’any 1946 es tenia un permís de la Comandància de Marina, que s’havia de renovar cada any. Després de moltes gestions, es va aconseguir del Ministeri d’Obres Públiques una concessió permanent de la parcel·la, que a la vegada assegurava la permanència i cedia el terreny que hi ha entre la caseta i el camí que passa pel darrera. La caseta es va anar ampliant amb el pati, pou, bany, cuina, cisterna… fins a convertir-se en la caseta més gran de tota la platja.

La caseta que coneixem actualment, es va finalitzar entre els anys setanta i vuitanta. Malgrat tot, com es troba al costat del mar, les reparacions, feines de manteniment i millora són constants, per tal de poder donar servei, cada estiu, a tots els socis de la UEC que en vulguin gaudir.

En el moment de màxima afluència de socis, s’hi van arribar a reunir fins a dues-centes persones, a dormir unes trenta cinc, els homes a les golfes i les dones i nens a la planta baixa, i es feien torns per dinar a les taules. La bona marxa de la caseta va ajudar a ser autosuficients i aportar 89.000 pessetes per comprar l’actual seu de la UEC de Sants.

La caseta del Garraf ha superat temporals, una climatologia adversa, la Guerra Civil, i una no menys dura postguerra, malgrat tot, a dia d’avui continua dempeus.

Al llarg de més de 90 anys ha complert diverses tasques: el que va començar com una simple localització on poder-se canviar a l’estiu, es va convertir en un element de cohesió social, un refugi on trobar i fer amics, un lloc per passar els estius prop de casa quan no es tenien ni cotxes ni segones residències, un lloc on fer vida social i d’entitat.

La caseta, és un edifici molt peculiar que, juntament amb les altres casetes de bany de la mateixa platja, forma un conjunt molt harmoniós declarat Monument Historicoartístic i Bé Cultural d’Interès Local per l’Ajuntament de Sitges, i que l’any 2022 el Govern de la Generalitat declara, les casetes de la Platja del Garraf, Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Conjunt Històric, i ha aprovat delimitar-ne l’entorn de protecció.

Els membres de la Secció de Mar i Muntanya seguim treballant perquè la Caseta del Garraf continuï donant servei a la UEC.

Gener 2025