6 – Juny – 2010: Les Borregues/Pastuira (Ripollès)
Ull de Ter – Les Borregues/Pastuira – Vallter 2000
Temps estimat: 4:05 hores
Vocal: Eliseu Peidró
(tel: 933 326 178)
Sortida a les 7:00 hores
Les Borregues o Puig de Pastuira
Puig de Les Borregues (Ripollès) 6 de juny del 2010
Total de l’excursió: quatre hores i cinc minuts (estimació aproximada)
Comença l’excursió a les primeres llaçades que fa la carretera GIV-5264 per arribar a Vallter a 2.092 metres d’altitud. El camí marcat (és el GR 11) comença a enfilar-se pel Pla del Racó. A la Jaça del Racó es traspassa el Ter, a la dreta hi ha molta vegetació florida a la Costa del Puig del Lladre. Això és l’entrada a la vall de Carlat.
30′ – Refugi d’Ulldeter (2.240 metres) en mig d’uns prats i a redós dels cims del Gra de Fajol. Seguim la pujada pel peu del Gra de Fajol de Dalt. A la dreta hi ha el Bastiments, el Coll de la Geganta i el Pic de la Dona. El terrenys és format per gneis, resultat de la fusió de pissarres i granits.
60′ – Coll de la Marrana (2.529 metres) molt ample i estès entre el Bastiments al nord i el Gra de Fajol al sud; al nostres peus la alta vall del Freser i al davant el Pic de l’Infern i darrera nostre, lluny, el Canigó. A la meitat de la pujada s’han acabat els arbres. Anem voltant el Gra de Fajol.
10′ – Coll de la Coma de l’Orri (2.499 metres). S’ha de seguir la carena, anem pujant de valent. Passem per un tram de carena que te per nom Les Bretes Blanques.
40′ – Puig de les Borregues (2.675 metres; l’ICC marca 2.692). És el nom, que segons el mapes moderns rep el que fins fa poc es deia el pic de Pastuira; segons això, el Pastuira és 200 metres més avall i 2 qm. més enllà, al sud. Tornem pel mateix camí per sobre el cingle de les Arbretes. Enrere la carena segueix cap el coll dels Tres Pics i el Balandrau.
30′ – Coll de la Coma de l’Orri (2.499 metres)
15′ – Coll de la Marrana (2.529 metres), baixem i un cop arribats a trams més planers, anem cap a l’esquerra per passar pel
20′ – Xalet Vell (2.380 metres). Es conserva com a record i monument un angle de l’edificació; fou el primer refugi de muntanya de l’Estat, edificat pel CEC, impulsat per Cèsar August Torras. Poc més a l’esquerra hi ha l’Ull de Ter, ara una mica urbanitzat. Pel camí que sembli millor i a la vora dels cables de la cadira i passant pel Pla Xic, s’arriba a
40′ – Vallter 2000 (2.150 metres). Instal·lacions de l’estació d’esquí.
