L’esperit humà es competitiu i no ho podem negar, també es cert que l’esport de muntanya es una competició d’un mateix per superar-se, però plantejar una competició a la muntanya per equips es quelcom mes complexa; malgrat tot n’hi ha de molts tipus, rallis, grans raids, cross, resistència, etc., que en molts casos son una barreja de tècnica d’atletisme i muntanya força difícil per la majoria de gent que fa del muntanyisme un esbarjo sense mes complicacions.
Es ací on entren les curses tècniques regulades que només requereixen uns mínims coneixements dels sistemes d’orientació i una mínima condició física. Son curses relativament curtes, obertes a tothom, des de nens acompanyats, fins a persones d’edat avançada, ja que no s’ha d’arribar primer, sinó fer el recorregut amb un temps especificat per l’organització, i que s’ha de calcular damunt d’un mapa o gràfic fet a escala.
Ni ha de diferents sistemes, les de regularitat pura, ( seguir un itinerari marcat amb un temps determinat), les descriptives, ( seguir una ruta a traves dels detalls que anem trobant com cases, arbres, roques, etc.), les d’orientació pura, amb el típic mapa cartogràfic, o les Dufour i Cuc que fan servir gràfics especials. Es pot parlar de molts altres tipus, però ens centrem a les que conformen la competició anual que fa la F.E.E.C. a traves de les Entitats i que s’anomena, Copa Catalana de Marxes Tècniques Regulades.
Podríem destacar que es important a l’hora d’introduir-se dins d’aquestes competicions, començar per les mes senzilles com regularitat o descripció, i poc a poc anar passant a les Dufour i Cuc molt mes tècniques.
