21 – Febrer- 2010: Sant Honorat (Alt Urgell)
Can Boix = >Sant Honorat => Can Boix Temps estimat: 4:15 hores
Vocal: Eliseu Peidró (telf.933 326 178) Sortida a les 7:30 hores
Sant Honorat (Alt Urgell) 21 de febrer del 2010
Total de l’excursió: quatre hores i quinze minuts (estimació aproximada)
L’excursió comença a Can Boix (590 metres d’altitud) abans masia, i des de l’any 1933, hostal molt apreciat. Es surt seguint el torrent de Rumbau, fins deixar enrere totes les edificacions.
10′ – Torrent del Boix, que baixa de la dreta, es deixa el camí de la Font Viva i es comença a pujar en direcció Nord. El camí, sovint empedrat, va per sobre terreny conglomerat (període oligocè de fa 40.000.000 d’anys); es van acabant les alzines i trobem pins. Més amunt el torrent es bifurca i anem pel de l’esquerra. Poc després es passa per on hi havia una vivenda dins una balma: una esllavissada colgà la casa i els seus habitants… una setmana després encara es sentia de sota la runa la veu d’un gall, fins que també s’extingí. Més amunt es creua el barranquet, es fan unes ziga-zagues i s’uneix per l’esquerra un corriol que va cal al coll de Mu (te trams molt delicats) i per fi s’arriba a la carena.
65′ – Coll de Sant Honorat (980 metres). Es va pujant cap a l’esquerra, més amunt, a la dreta hi ha un turó isolat, el Picapoll, conegut a la rodalia com la Presó, ja que com el Capolatell de Busa, va servir per retenir-hi presoners durant les carlinades. El camí s’enfila per uns graons.
20′ – Sant Honorat (1.060 metres) restes de la capella i santuari: Sant Honorat és el patró dels moliners i fariners, però en aquest lloc se l’invocava perquè curés els incurables i per ajudar les dones estèrils (ara, amb la fecundació in vitro, ha perdut clientela). Una llegenda explica que una baralla entre gent d’Organyà i de Peramola feta aquí dalt, els d’Organyà escamparen barretines entre el blat, els de Peramola cregueren que hi havia molts enemics i fugiren, tot això donà peu a una corranda: Talibans de Peramola, cal que us valgui per avís, en veieren 30 o 40 i heu fugit per cinc o sis.S’acaba de pujar al
5′ – Cim de Sant Honorat (1.061 metres) sobre les parets verticals del caient Nord. En un anunci d’anys enrere, que sortia a la TV, es llençaven daltabaix d’un cingle alguns aparells: el feren aquí. Al davant hi veiem la serra d’Aubenç. Es va a la
10′ – Punta SO, passant pel que foren camps conreats. Visió sobre el barranc de Rumbau i la mola del Corb. Es torna enrere fins el
25′ – Coll de Sant Honorat i seguint per la carena a les runes de
10′ – La Serra (920 metres). Es pot anar cap al SE i pujar al
10′ – Roc de Rumbau (973 metres) una punta com la proa d’una nau que ofereix la millor vista de les canals de la cara sud de Sant Honorat. Tornem a
10′ – La Serra i baixem en direcció Nord per un camí per dins la pineda. Potser amb traces del foc que patí fa uns 20 anys. Passat un collet entre pedres es perd alçada més decididament per les feixes de Castell-llebre. Al trobar una pista anem cap a la dreta.
40′ – Castell-llebre (650 metres). El castell dominava el Grau d’Oliana i el controlava ajudat pel castell d’Oliana que es veu sota la serra de les Canals. L’església (a l’any 942 es citat com Castro Veteri = Castell Vell de Vell = Llebre) que fou parroquial fins l’any 1904 és dedicada a la Mare de Déu, el campanar, amb finestres geminades i la part occidental de la nau son del segle XI, la resta del XIII. A l’interior hi ha una verge gòtica d’uns 30 cm d’alçada.
25′ – Roca dels Moros, balma amb pintures esquemàtiques d’estil llevantí, més o menys entre els 1500 i 900 AC. La balma és a la capçalera del Roc de Rumbau de roca cretàcica de fa 130 milions d’anys. Al passar un collet la pista deixa d’anar penjada i aviat s’arriba a
25′ – Can Boix a on hem començat l’excursió.
