18 de decembre: Pla de la Calma (Vallès Oriental/Osona)
Collformic, Vall de Picamena, L’Avencó, Aiguafreda
Temps estimat: 3 hores 55 minuts
Vocal: Eliseu Peidró: tel 933 326 178
Sortida a les 8:00 hores
Foto: Ermita de Sant Cebrià de la Móra
L’excursió comença al Collformic, a 1.145 metres d’altitud. Bon panorama sobre la conca de la Tordera; hi ha un restaurant i les runes de Can Formic. És el nexe entre la zona del Matagalls i la Calma, cap a on anirem seguint les marques del GR-5.
20′ – Pla de l’Ase Mort (1.205 metres), la pista a arribat a la carena i punt més alt de l’excursió; a l’esquerra, a l’extrem del pla hi ha el Puig Ventós i per la dreta es veu el castell de Centelles. El camí planeja i després per la pujada de la Mel i per sobre la Roca de l’Alarit anem al
20′ – Pla de l’Estany (1.152 metres). Runes de la Teuleria, a l’esquerra.
5′ – Pla de l’Estany o del Terrús ( 1.150 metres). La pista amb el GR s’encara al Sud i entrarà de ple al Pla de la Calma: planell acimat, sobre argila roja, vegetació de bruguerola i ginestell i poques alzines (roures i faigs seran més avall). Per sobre la carena del Bellit es veu el Tagamanent i a l’esquerra el Matagalls i les Agudes. Es deixa el GR i es pren per la dreta, una pista que baixa decidida i s’entra al Vallès. Per sobre la Roca de l’Amorriador, es va al
10′ – Collet de la Font (1.110 metres), la Font d’en Bresc és vint metres més avall i més avall encara, a la carena, es veuen les runes del Mas de la Mora, on hi vivien bandolers.
5′ – La Caseta (1.080 metres) el camí passa entre dos edificis i la bassa d’aigua. La pista fa unes marrades, passa pel Pla de la Rompuda i potser fent drecera pels camins del bestiar s’arriba a
20′ – La Móra (920 metres) antic poble: es conserva l’església de Sant Cebrià, romànica del segle XI, amb capelles gòtiques afegides, església bonica i bon panorama. Es segueix baixant pel costat de la cisterna, el camí s’acosta a la casa del Clot i ja sense pista es a va a la
20′ – Font del Clot (880 metres) després es traspassa el clot de la font d’en Crua: es va trencant la pista per dreceres: es va pels Castanyers del Rector. Artur Osona, autor de les primeres guies excursionistes hi passa l’any 1890 i parla de castanyers gegantins. Es surt al
70′ – Pont de Picamena (500 metres) sobre la riera del mateix nom.
10′ – Casanova de Sant Miquel (500 metres). Sant Miquel de Canyelles és una capella a mig camí de la cinglera del Samir que corona el vessant dret de la riera. L’Artur Osona quan hi passà feu el comentari de que totes les vinyes que llavors omplien el que ara és bosc ja estaven malaltes de fil·loxera. Tornem a passar la riera pel Pont de la Bisbal; s’ha deixat enrere la font de Peu de Gat i ara es troba la font del Ferro. El pas de la riera s’estreny.
25′ – Pont del Peu de la Costa (440 metres). Es va passat per davant de les runes de Can Pere Bellit, per la Platgeta i pels Frares.
15′ – Sant Salvador de l’Avencó (420 metres). Romànica del segle XII, ben endreçada. Ja a tocar de les cases d’Aiguafreda, s’acaba pel carrer de l’Avencó.
15′ – Aiguafreda (420 metres) vila formada a partir de la ferreria que s’instal·la cap a l’any 1500 al costa del camí ral de Barcelona a Vic.
