La Serra del Catllaràs és un espai del pre-Pirineu a cops infravalorat degut a la proximitat de les muntanyes que separen el Berguedà de la Cerdanya i que superen els 2.000 m. Està enclavada entre la Pobla de Lillet i Borredà, i entre Sant Jaume de Frontanyà i Guardiola de Berguedà, fent de barrera del riu Llobregat obligant-lo a desviar-se del seu curs cap a ponent per retornar a nord – sud-est que ja seguirà fins a la desembocadura. Actualment és un espai molt despoblat, però al segle XIX i fins a la meitat del XX tenia una gran vitalitat amb l’explotació forestal i minera. Això va fer que dins del seu àmbit trobem construccions tant originals com el Xalet del Catllaràs, obra d’Antoni Gaudí. També hem de destacar diverses construccions romàniques, la més antiga datada del segle X.
Comencem la nostra ruta a la Pobla de Lillet creuant el pont de ferro sobre el Llobregat i contemplant el més gran dels dos ponts medievals que hi ha al poble. Seguim pel barri de la Colomina, destacant-ne els seus carrers rectes i paral·lels, fins un petit oratori on ens desviarem a l’esquerra cap a Santa Maria de Lillet. Aquest espectacular recinte data del segle X fins el segle XV. Habitat per clergues i laics seguien les regles de Sant Agustí. El segle XIV va perdre part dels seus habitants a favor de la nova parròquia de St. Antoni construïda dins del recinte murallat de la Pobla que era la capital de la baronia Pinós Mataplana. No acaba d’abandonar-se, tot i patir un terratrèmol al segle XV, que va obligar a reconstruir-lo. És a la Guerra Civil, quant és incendiat, que s’abandona del tot. Actualment, parcialment reconstruït, podem fer-nos una idea del seu esplendor.
Poc més amunt trobem l’ermita romànica de Sant Miquel del segle IX i de forma circular. Dalt d’un cingle ben visible, pujarem fins el Castell de Lillet, de la mateixa època, coronat amb una senyera.
Entrem definitivament a la muntanya. Anem en forta pujada, primer per un corriol i després per una pista, envoltats de pi roig i boixos fins el Xalet del Catllaràs, aquesta original obra d’Antoni Gaudí que serví de vivenda als enginyers anglesos que explotaven les mines de carbó de la zona. Construït l’any 1.902 va estar habitat entre vint i trenta anys fins que va caure en l’abandó. El 1.971 el seu estat era deplorable i es va reconstruir parcialment per fer-hi una casa de colònies, però a finals dels 80, un canvi de normativa el va fer tancar de nou. Actualment està en fase de rehabilitació i s’ha refet de nou l’escala de cargol d’obra de la seva entrada que havia estat substituïda per una de metàl·lica. A l’entorn hi ha la Font del Xalet fent del conjunt un marc idíl·lic.
Estem a 1.350 m. d’alçada i seguim pujant envoltats de bosc cap a la primera de les grans llastres verticals típiques d’aquesta serra. Després de pujar unes escales,som al Mirador Roc de la Lluna a 1.490 m d’alçada. Espectacular balcó que ens permet contemplar tota la vall del Llobregat i les muntanyes que la tanquen al nord, Tossa d’Alp, Puigllançada, Cadi, Pedraforca…Retornem de nou al camí i sortim a una pista que revolta sota la segona gran llastra vertical, la Roca del Mig, i s’arriba al Prat de la Flor de Neu. A la nostra esquerra s’obre una petita vall entre dues grans roques, la
del Mig i el Roc del Joc que és la més alta de les tres amb 1.600 m. Ens endinsem per aquesta vall per un petit corriol fins un mur de roca que sembla que no tingui sortida però un pas a la dreta ens porta fins uns prats totalment tancats. Som al Joc de Pilota, anomenat així pels enginyers anglesos degut a la seva similitud amb un camp de futbol. Realment son dues grans dolines envoltades de fageda i amb una herba rasa com si fos una catifa. A l’entrada de la primera dolina trobarem un corriol amagat que amb una grimpada aèria ens permet pujar dalt del Roc del Joc.
Seguim pel bosc de faig fins a voltar tot el Roc del Joc i sortim de nou a la pista prop d’una font. Som al Prat Gespedor, un espai obert que contrasta amb el Joc de Pilota. Creuem la pista, però, i ens tornem a endinsar al bosc de faig, ara en forta baixada. Passem la boca d’una mina abandonada. Seguim baixant i sortim a la pista que va del Xalet al Santuari de Falgars, que seguim fins arribar-hi. Aquest santuari està datat per primer cop el 984 quant desaparegué l’ermita de Sant Cristòfol situada aprop. L’any 1120 es comença la construcció del monestir i el 1352 comença a acollir ermitans. L’any 1646, el monestir romànic, és substituït per l’actual, més gran. La imatge de Santa Maria de Falgars és del segle XV i és de les poques que dona el pit al nen. Actualment, el santuari, és una hostatgeria i restaurant força agradable. Te també una àrea de berenador i tot el conjunt és un gran mirador del Pirineu.
Sortim de Falgars pel Camí dels Graus que segueix pel fil de la petita Serra de Falgars separada del Catllaràs pel Torrent del Regatell. La baixada és constant fins a la casa del Tinet, ja a l’entrada de la Pobla de Lillet. Poc més avall arribarem al barri de la Colomina i al pont de ferro per on havíem sortit.
Desnivell acumulat: +935 / -935 m.
Distància:17,2 Km
Temps: 5,50 h
Dificultat: mitja (fort desnivell)
