La nostra proposta d’avui hem de situar-la al Pirineu, concretament entre la Parroquia de Canillo, a Andorra i la Vall d’Aston a l’Ariège francès.
Situem-nos doncs a Vall d’Incles que és una vall del Principat d’Andorra situada entre el Tarter i Soldeu. Va en direcció nord-est, sud-oest i està considerada la vall més bonica d’Andorra. La Vall de Juclar – Siscaró és secundària dins de la d’Incles però té l’honor de ubicar l’estany més gran d’Andorra, el de Juclar.
Sortim de l’aparcament que hi ha al Pont d’Incles (1.750 m.), a l’entrada de la vall del mateix nom i a tocar del poble de Soldeu (parròquia de Canillo). Anem, primer per unes escales i després per un corriol que surt a un carrer de la urbanització d’Incles. Al final del carrer seguim l’ample camí de la Obaga de Juclar, que sempre deixant el riu d’Incles a l’esquerra ens portarà fins al Pont de la Baladosa. Aquest camí, força planer, ens permet contemplar aquesta ample vall glacial esquitxada de bordes convertides en residències de luxe, i ponts (Orri, del Llarg, Bonavista i Baladosa) que unien les pastures amb el camí de la Obaga.
Al Pont de la Baladosa, (1.800 m.) arriba el Camí del Solei, convertit en carretera practicable en horaris marcats per a tothom i transitada per mini-busos elèctrics dins de les hores en que està tancada. En aquest punt la vall es divideix; la d’Incles segueix al nord i la de Juclar va cap a l’est. Nosaltres seguirem la primera, un cop creuat el pont, per un corriol que fent llaçades, guanya alçada ràpidament pel costat del riu Manegor. A partir del 2.000 m., la pujada es suavitza i veiem al fons el Port d’Incles, on ens dirigim. Seguim pujant i els últims 100 m. tornen a ser forts. Arribem al Port d’Incles, (2.263 m.) també anomenat de Fontargent pels francesos i la vista és espectacular. Estem a uns dels camins fronterers més importants entre Andorra i França, pas de ramats, de contrabandistes i d’exiliats, tant de la guerra civil espanyola com de la mundial. Als nostres peus veiem els Estanys de Fontargent, la Vall d’Aston, i al davant, el Refugi de Rulhe, cap on ens dirigirem. Pel costat andorrà veiem tota la Vall d’Incles, el circ de Cabana Sorda i la Coma de Varilles, el Tarter i l’Alt del Griu.
Baixem cap els estanys per un corriol ben marcat que en alguns punts serpenteja entre blocs de pedra. Arribem a l’estany gran i l’anem vorejant per l’esquerra. Sempre seguint al costat de l’aigua anirem cap a la dreta fins al seu desguàs. Creuarem el rierol i agafarem el Camí dels Contrabandistes, indicat per una placa a la roca, que baixa amb rapidesa per el vessant dret cap a la Vall d’Aston. Aquest camí presenta algunes dificultats en el creuament de tarteres de grans blocs, però que, amb precaució poden superar-se. Al fons de la vall arribem a la Bassa de l’Estanyol, un petit estany envoltat d’aiguamolls. Un indicador ens marca el camí del refugi de Rulhe (2.185 m.) a l’esquerra i ens hi dirigim. El camí va fent llaçades i en alguns punts la pujada és dura, però un cop al refugi, el panorama compensa l’esforç.
Sortim de Rulhe desfent el camí fins a la Bassa de l’Estanyol i anem al sud sortejant grans blocs per un camí planer. Arribem a l’Estanyol, un llac tancat per parets de roca per on salta l’aigua de l’estany de Juclar situat 200 m. més amunt. Comença una forta pujada per salvar aquest desnivell per un camí franc que va fent llaçades. Arribem a
l’estany de Juclar situat dins d’una cubeta glacial envoltada de muntanyes de més de 2.800 m. que s’emmirallen a les seves aigües. El voregem per l’esquerra, i de nou per blocs de pedra, per anar a buscar la última pujada fins la Collada de Juclar a 2.460 m. Un cop a dalt, estem al límit fronterer amb Andorra i la vista és espectacular. Davant nostre, la vall de Juclar amb els seus dos llacs andorrans i al darrera tota la Vall d’Aston per on hem pujat. Val la pena fer-hi un merescut descans i contemplar el rosari de cims de més de 2.800 m. que ens envolten.
Baixarem per un camí que ens porta fins a l’estret pas que uneix un llac amb l’altre. Creuarem i seguirem per la riba esquerra de l’estany inferior amb més o menys dificultat segons estigui el nivell de l’aigua, ja que aquest estany te una petita presa que en regula el seu volum. Arribarem al refugi guardat de Juclar (2.320 m.) on podrem descansar. Seguim caminant per un camí ben marcat però amb fort pendent salvant els salts d’aigua de la vall de Juclar per una espectacular passera de fusta penjada sobre un d’ells. En arribar al pont de Siscaró el pendent es suavitza fins a Pont de la Baladosa, ja a la vall d’Incles. Des d’aquest punt seguirem el mateix camí de pujada a través de la vall fins a l’aparcament del Pont d’Incles, final del recorregut.
Distància total: 24,3 Kms.
Desnivell acumulat total: + 1.094 m. / – 1.056 m.
Temps 1er dia: 5 h.
Temps 2on dia: 6 h.
Dificultat: mitjana però sempre que es tingui experiència amb alta muntanya i es faci a l’estiu, sense neu.
Notes: El tram de Fontargent fins a la Bassa de l’Estanyol i d’aquest fins a la Collada de Juclar pot ser de difícil orientació en cas de boira.
El camí d’anada i tornada fins al Pont de la Baladosa es pot fer a l’estiu amb un petit bus elèctric que surt del Pont d’Incles i així s’estalvien uns 5 Kms.
Per arribar el seu inici podem fer-ho per qualsevol de les dues entrades d’Andorra, per la Seu d’Urgell, o per Puigcerdà, a través dels ports de Puimorens i Envalira.
